En un minut hi ets…al segon no…
Hi era viu…de cop ja no
Un pensament existeix, després fuig
El dolor que ni es previa, sense voler, reapareix.
El meu ull sec…ara amb una llàgrima
I sobretot aquella novetat que ens copsa, ens sorprèn, ens trasvalsa i ja no ens deixa ser mai més com erem abans. En un moment tot canvia. Cap a bé..o cap a mal…o cap a…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada