dimecres, 18 de març del 2009

La meva primavera


Aquesta és la meva primavera. La meva primavera de música i de flors. De cant dels ocells quan em llevo al matí. D'il.lusió quen alviro el sol que traspassa el balcó i entra a casa.
La primavera que vaig perdre un dia i em va costar de tornar a trobar. De rialles i somnis que reneixen.
La meva primavera de caminar per la meva ciutat i els meus pobles. Per les meves muntanyes i rius.

M'encanta "Manel"


Us deixo uns vídeos de Manel
AI dolors!
El Mar

dilluns, 19 de gener del 2009

My Blueberry night


Un cop més, Won Kar-Wai m'ha deixat asseguda a la butaca del cinema i sense respiració. Banda sonora brutal, guió diví i realització d'una estètica i gust elevades...el tractament del tema principal de la pel.lícula, l'amor en totes les seves vessants (amor, desamor, amor fraternal, retrobaments, superacions,etc...), és de una sensibilitat quasi perfecte. I delicadesa.
Potser també perquè he connectat amb molts dels temes de la pel.lícula, jo també he tingut la meva Blueberry night.

dimarts, 13 de gener del 2009

París o els bons propòsits pel 09


Vaig començar l'any a París, en un lloc estrany, a temperatures gèlides...però amb els meus amics...pretenent una mica de felicitat. I no penseu, estava contenta...sobretot d'acomiadar el 2008. Un any que per mi, personalment, ha estat com una broma pesada i de mal gust.
I així estic, desitjant que el 2009 sigui una millor que el darrer any...
Per aconseguir-ho, m'he hagut d'inventar una paret al voltant. I enterrar el cor sota una espesa capa de sorra. Perquè el darrer any de la meva vida el tenia tan a carn viva que només em portava patiment...és a dir que he optat per la via fàcil. Oblidar-te..una mica, enterrar-te...fer veure que no hi ets. Potser així, disimulant, tornaré a ser feliç. Algun dia. Farem veure que no existeixes...
És a dir que la Torre Eiffel em va felicitar l'ant, tan guarnida i bonica ella, altiva i daurada.
I serà millor que el 2008. Perquè jo estic convençuda que els anys senars són més bons que els parells.

NORMAN


De la mà de la meva amiga Cristina vaig anar a parar al Mercat de les Flors on em va sorprendre un espectacle de dansa integrat al videoart. Dic sorprendre, perquè, realment, la proposta val molt la pena. Es tracta d'un tribut fantàstic al videoartista experimental canadenc Norman Mclaren. Un ballarí i coreògraf, Peter Trotsztmer, fa ballar les imatges al ritme dels bells moviments del seu cos. Un diàleg constant i armònic entre la dansa i els audiovisuals plens d'imaginació que es projecten. No coneixia l'obra de McLaren, però us asseguro que aquesta proposta del festival IDN m'ha ajudat a despertar la curiositat per aquest gran creador canadenc. Us ho recomano!