dijous, 24 d’abril de 2008

Superficialidad...o no


No es hasta que pasa un tiempo desde la fin de la misma, que no podemos valorar el grado de superficialidad de una relación humana. Y hablo tanto de las relaciones amorosas como las de amistad. A veces, en el mundo en que vivimos, nos vemos sumergidos en historias personales que cobran fuerza y calibre en nuestras vidas…por un tiempo…luego, las circunstancias, o lo que sea, nos separan de dichas personas y la cosa se muere. Y se muere, muchas veces, es cierto. Entonces te das cuenta que eso que viviste fue intenso, quizá si, pero superficial. Porque de repente, esa persona que estuvo ahí, tan cerquita, compartiendo momentos más o menos íntimos, esa persona deja de estar. Me ha pasado muchas veces. Cada vez es mismo el sentimiento…te alejas, te decepcionas, te olvidas y ya no sientes nada.

Por suerte, otras veces pasa justo lo contrario. Entablas amistad con alguien que quizá no ocupe tanto en tu vida, pero ese poco se afianza y se va convirtiendo en más. Hablo, otra vez, de amigos y amores. Entonces, esa relación, pase lo que pase, persiste para siempre. Entonces tienes alguien en tu vida para el resto de tus días. Me ha pasado menos. Pero también sucede. Y allí están mis grandes amigos de toda una vida.

divendres, 18 d’abril de 2008

this boots are made for walking

a flipar amb el vídeo, just love it!
http://es.youtube.com/watch?v=7OU7Nezg7Ls

Ens fem grans eh germana meva?


Germana meva…ens fem grans. Qui ens ho havia de dir a nosaltres, quan corríem com a bojes pels passadissos de casa els pares, quan escapàvem de les tortures dels postres germans més grans que un dia seuríem una davant l’altre i ens miraríem i ja no seríem mai més nenes.

Ens fem grans i me n’he adonat ara que em deies que la por que tens de tenir fills, uns fills que ja estan quasi en camí, perquè es quasi llei de vida. Ens fem grans i hi he caigut ara mateix quan repassant els darrers dies compto cada cop menys amics d’aquell passat de quan teníem vint anys i ens emborratxàvem plegades.

Germana, que ja no som petites, ni adolescescents, ni ens barallem quasi, només de tant en tant discutim per coses de grans.

Jo també vull tenir fills i ja tinc els anys per fer-ho, i tu germana gran em guanyes de poc, però aviat parlarem de coses de mares i deixarem de ser nenes...però encara serem tan joves com sempre.

Eh germana?

diumenge, 13 d’abril de 2008

MAREA...




Un diumenge qualsevol, un lloc qualsevol, un record...Para ti esta canción.

Marea

dilluns, 7 d’abril de 2008

en un trosset de cel


Al meu voltant hi veia gent i la gent reia, o no, i xerraven, alguns amb uns, altres amb d’altres…jo allà enmig no volia ser, sino ben lluny, perquè em sentia sola i petita, disminuïda, cada cop més minúscula. Això va ser un dia.

Un altre dia tenia al meu voltant ben poc. Sobretot silenci. Volia estar allà i enlloc més. Em sentia gran i poderosa.

Cada ésser té el seu lloc. Cada flor, la més petita, el seu espai on sentir-se viva i gran. Jo el cerco i de vegades el trobo, o crec trobar-lo…de vegades m’equivoco de ser on sóc.