
I al meu pare li dedico una cançó, perquè gràcies a ell vaig néixer al mediterrani...
Nací en el mediterráneo, Joan Manel Serrat
Sobre bellesa i lletjor, sobre intel.ligència estupidesa.Sobre tot allò que inspira, trenca o mou quelcom. Pot ser que parli de fotografia o de cinema, que escrigui en català o espanyol; és possible que publiqui alguna poesia... Hi ha persones, objectes artístics, textos o inclús moments que trenquen amb la mediocritat dels nostres dies. M'atreviexo a fer un blog per compartir amb els altres les guspires de vida que s'obrin davant meu a partir d'ara.
3 comentaris:
me sabe mal colarme en este homenaje a tu padre, pero en algún sitio tenía que agradecerte que me incluyas en tu lista de blogs amigos... además de compartir mi gusto por Teardrop y la sorpresa agradable de recordar El Planeta Imaginario (reconozco que me hacía pasar algo de desazón infantil... era yo demasiado niño para tanta innovación)
un saludo de un mediterráneo "de novo"
Bon homenatge. Cuida't Clara
Publica un comentari a l'entrada