Punt mort i fre de mà! Paro el motor. Ya puede bajarse…No m’ho puc creure. He acabat l’examen de conduir i em sembla que he aprovat. M’assec al seient del darrera mentre la infeliç companya a qui li toca es disposa a engegar la marxa posseïda pels mateixos nervis que jo tenia uns minuts abans.
Una estona després el meu professor m’ho confirma. He aprovat! Per fi, a la quarta, aconsegueixo acabar amb aquest malson que m’ha perseguit els darrers mesos de la meva vida. Assaboreixo l’alleugeriment que suposa no haver de patir mai més per haver d’anar a fer pràctiques de cotxe i l’alliberament que això representa també per la meva malmesa economia.
La noia que pujava rere meu quasi es fica en un carrer en contra direcció. Suspesa. Pobreta. Em mira amb cara d’enveja i desconsol. T’entenc, penso, jo també he suspès abans…Se com et sents.
Recordaré sempre els nervis de l’examen de conduir…a partir d’ara ve la segona part. Llançar-se a l’asfalt!
La cançó del dia per un estat anímic força destroyer, mireu el vídeo moníssim: These boots are made for walking
1 comentari:
Felicitats. Un gran pes del damunt. Una experiència discutible. Una conducció insegura. Un carnet provisional.
Publica un comentari a l'entrada