dimarts, 11 de març del 2008


Avui faig 32 anys. No està mal. 16 en una cama. 16 a l’altra…què vull pels 32?

Primerament, deixar enrere els 31, que van ser bons però millorables. Vull trobar gent bona i generosa. Vull deixar enrere els egoísmes i les falsetats (què de tant en tant es creuen en el nostre camí…). Viure de realitats i creure en els somnis. Tocar de peus a terra i apropar-me al cel amb les mans. Ser jo mateixa en cadascún dels meus dies. Apropar-me més a aquells que estimo i estimar a aquells que mereixen el meu amor.

Pels 32 vull xocolata, arbres, te amb menta, llet de soja, molt de mar, tres paraules en alemany (Freundschaft, Leidenschaft und Freiheit), jugar amb nens, un gos, molts petons, sexe (amb amor millor), amor (amb sexe millor), compartir els meus ulls amb els de la meva mare, pensar cada dia en el meu pare, una foto de la Patagonia i veure moltes estrelles al cel.

Els 31 han estat bons, però els 32 seran millors, i en part és una cosa que depèn de nosaltres fer que les coses funcionin com volem. Tot i que l’atzar també hi te alguna cosa a dir.

Tot plegat sona una mica cursi, però ja se sap que quan és fan anys de vegades et planteges coses i de cop me n’he adonat que ja he sobrepassat, i de molt, la barrera dels 30…

My song for myself today: Wonderwall, Oasis