tag:blogger.com,1999:blog-39853492967772283432024-03-06T00:47:47.984+01:00La Pissarra de la ClaraSobre bellesa i lletjor, sobre intel.ligència estupidesa.Sobre tot allò que inspira, trenca o mou quelcom. Pot ser que parli de fotografia o de cinema, que escrigui en català o espanyol; és possible que publiqui alguna poesia...
Hi ha persones, objectes artístics, textos o inclús moments que trenquen amb la mediocritat dels nostres dies. M'atreviexo a fer un blog per compartir amb els altres les guspires de vida que s'obrin davant meu a partir d'ara.Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.comBlogger60125tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-15446581973407599172010-11-16T22:38:00.002+01:002010-11-16T22:44:03.328+01:00La Caixeta dels records<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiJc8cme1p7qSYQAEbpOdUeoV1jHRBrjk3eFunbkRLSVVeBSc_2W6TuArEAQbbl8AnNjRJlOQ_3S_IwxlFLVVBcO8OIi9Gj6TLmVikZxc6LLDjkd3rXeVYlnIO8sVef6Jfksl3HutnQDa0/s1600/IMG_2876.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiJc8cme1p7qSYQAEbpOdUeoV1jHRBrjk3eFunbkRLSVVeBSc_2W6TuArEAQbbl8AnNjRJlOQ_3S_IwxlFLVVBcO8OIi9Gj6TLmVikZxc6LLDjkd3rXeVYlnIO8sVef6Jfksl3HutnQDa0/s320/IMG_2876.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5540266529801645954" /></a><br /><p style="margin-bottom: 0cm">Quan plou sempre ressonen les gotes que reboten sobre les rajoles de la terrasseta. Les conto, una una, gairebé individualment. D'aquesta manera em sembla que aturo el temps. Com una goma, sembla que escoltant la pluja, s'estira i dura una mica més.</p> <p align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm">Però avui no hi paro atenció a les gotes. Hi són, les sento, però no les escolto. Se que fora de l'habitació el passadís és fred i fosc, i que hi ha més ombres que vides. Però el defujo. No vull ombres, ni fred, ni foscor. Ni escoltar la pluja caure.</p> <p align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm">Des del llit estant observo les quatre parets de la cambra, petita, trista i embrutida pel pas dels anys. L'olor és més forta que mai. És l'olor de tu, embriagadora com sempre, dura com mai. L'olor del tabac que fumes només alçar-te del llit, el perfum del teu cabell rinxolat just acabat d'esbandir. Profunda, l'olor, teva, teva.</p> <p align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm">Hi ha una fotografia que penja de la lleixa, just damunt de l'auser escriptori. M'hi fixo perquè és una petita dosi de vida en un bosc recargolat de papers i llibres. De fet, sempre me la miro aquesta fotografia. Me'n recordo de mi, perquè hi sóc jo, i d'aquell gat que acaricio amb un somriure complaent. Te la vas quedar aquesta imatge, perquè, com sempre has dit, el meu somriure el segrestaries. Però mai t'he deixat fer-ho. Només amb aquesta fotografia em vas robar un cop el somriure.</p> <p align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm">Sacsejo la caixeta que no he deixat anar des de fa tanta estona. No, no la deixo anar, perquè em fa basarda obrir-la, em fa por tot allò que estat emmagatzemant els darrers anys. Trossets de tu, i de mi, d'ahir, d'un demà que ja no vindrà. Reconec que obrir-la serà enfrontar-me amb records desfets. Però a fora hi ha tristesa, pluja, foscor, i més ombres que vida. Així que, finalment, aixeco la tapeta de la capsa de fusta que un dia vas regalar-me amb una carta de benvinguda al teu cor, amb la promesa d'omplir-la dels nostres moments, dels nostres secrets que ara són records i que es desfan.</p> <p align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm">Ja està fet, i ara només em queda aixecar-me del llit, rebregat i hostil, apropar-me a la porta i fer el gest segur per obrir-la. Dono una darrera ullada al meu somriure d'aquella foto que penja sobre l'escriptori del Sergi.</p> <p align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm">A fora hi fa fred i hi ha ombres, i tu, Sergi, seus a la butaca, com sempre, fumant, mentre et recargoles els rínxols del cabell en un posat pensatiu. Em mires, però no parles. Decideixo marxar del pis humit del Raval barceloní. Tanco la porta sense mirar enrere i engego a caminar escales avall. Escales atrotinades, parets desconxades on es dibuixen figures monstruoses i desconegudes. Però ara l'olor és fresca i viva. Mai m'havia aturat a ensumar el barri. Quan surto al carrer, la vida m'embriaga. I entre les gotes de pluja hi brilla el primer raig de sol del dia. Somric, i el meu somriure, n'estic segura, no es pot segrestar.</p> <p align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm"><br /></p>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-84523921788363004762010-10-12T16:05:00.002+02:002010-10-12T16:09:33.584+02:00Tresor de llum i vent, Formentera<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWNtHPSqSx2JySyqHqqJ2iBcyg_20Vnd97HV4CwH3jnnK5169j50Bp_QUTwlWGRGgKWrJekiYFcJrBLDABlK9-U5xtD10TSQKicemyrtuEa3TFO3_fpQnELYcDhXLcjA8Snjn44knEhwHe/s1600/IMG_7451.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWNtHPSqSx2JySyqHqqJ2iBcyg_20Vnd97HV4CwH3jnnK5169j50Bp_QUTwlWGRGgKWrJekiYFcJrBLDABlK9-U5xtD10TSQKicemyrtuEa3TFO3_fpQnELYcDhXLcjA8Snjn44knEhwHe/s320/IMG_7451.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527161463916006274" /></a><br />Sento que aquesta illa és femenina...en ella la terra és més sòlida i ferma que enlloc, i el mar, més net i salat. M'hi perdo i endisno....diuen que és una gran esponja plena de forats on allitar-se i replegar-se amb les roques. <div>Jo d'aquí no en marxaria mai.</div><div><br /></div>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-38059718718132485532010-01-16T10:33:00.001+01:002010-01-16T10:34:53.296+01:00Menos es másSi us interessa el tema de veure com ens compliquem la vida en tenir mil opcions per escollir, no us perdeu l'episodi de Redes!:<br /><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=j7NP0IAG0A0">http://www.youtube.com/watch?v=j7NP0IAG0A0</a>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-33800313211099593792010-01-16T09:40:00.003+01:002010-01-16T09:48:58.373+01:00Palabras de Ebo Morales sobre el cambio climático<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbfqNd-AcpY6srhNpm3oVmIjWAWpwP_8d5UmgwCva72yINVtu9crcrHIAOhK7tDD8ejJfQOr7CLIjbBRuJqYSOLLoNEH7yiS3GQoBD-mTCAxQLVtt7Poapt3yR78Dfv5bUTadfvbeZ-Fl3/s1600-h/sequiachascomuschico.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5427256936270598770" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbfqNd-AcpY6srhNpm3oVmIjWAWpwP_8d5UmgwCva72yINVtu9crcrHIAOhK7tDD8ejJfQOr7CLIjbBRuJqYSOLLoNEH7yiS3GQoBD-mTCAxQLVtt7Poapt3yR78Dfv5bUTadfvbeZ-Fl3/s320/sequiachascomuschico.jpg" border="0" /></a><br /><div><em>Lamento mucho decir, cobardemente no queremos tocar las causas de la destrucción del medio ambiente en el planeta tierra (...). Nuestra obligación es identificar las causas del cambio climático. Y quiero con responsabilidad ante mi pueblo y ante el pueblo del mundo: las causas vienen del Capitalismo.</em></div><br /><br /><div>Luego del fracaso de la Cumbre de Copenhague, donde los países participantes no consiguieron un acuerdo para contrarestar el cambio climático, el presidente de Bolivia anuncio una cumbre alternativa. </div><br /><br /><div>La Cumbre Alternativa de los Movimientos sociales será en Abril del 2010. Tendrá como fecha principal el 22 de Abril, Día Internacional de la Tierra.</div>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-28275503311209800252010-01-16T09:38:00.001+01:002010-01-16T09:40:11.358+01:00I ara escriuré al meu blog??De cop un dia el cap et fa un clic i recordes que en algun moment havies tingut un blog, i que hi escrivies, i t'agradava fer-ho...i no saps com, ho vas deixar de fer, i te'n vas descuidar...i la vida està feta de cuidar les petites coses que ens ajuden a ser una mica més feliços....Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-21166118224665056112010-01-16T09:26:00.004+01:002010-01-16T09:37:11.551+01:00India segona part<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjENacmZVjNf31VSERuBIwmNihKKKLgQwte2LS78HRb6k0mVVgqtX264UNnN7-rtozfwnHbPjs-QaeldP4O_94JCoe3Ke_HlaWM3QGDbzSyEhzHnvyRwdzdtSpEvS8L7TI6UkRxzQolnKlM/s1600-h/idnia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5427253909015147378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjENacmZVjNf31VSERuBIwmNihKKKLgQwte2LS78HRb6k0mVVgqtX264UNnN7-rtozfwnHbPjs-QaeldP4O_94JCoe3Ke_HlaWM3QGDbzSyEhzHnvyRwdzdtSpEvS8L7TI6UkRxzQolnKlM/s320/idnia.jpg" border="0" /></a><br /><div>Torno a l'Índia...torno a inspirar-me i a commoure'm...torno a veure colors i tristor. Les contradiccions que resen a cada cantonada de cada carrer. Adoro i odio aquest país. Potser per això vaig decidir-me a tornar un dia. Adoro els somriures de la seva gent, n'odio els enganys. I tot és un devenir constants de sentiments oposats on cada minut la llum canvia, matitzada sempre per aquella atmosfera bruta i polsegosa. La bruticia i la fertor es mostren descarnades, atapeïnt paisatges encantadors de natura feréstega. La pobresa, la mort, són protagonistes d'un indret amarat de vida espiritual. I és això el que m'enganxa a tu, India fantàstica, perquè a casa meva ens hem perdut una mica i ja no sabem qui som nosaltres mateixos...gràcies per regalar-me la teva espiritualitat.</div>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-88170208647631636802009-03-18T23:05:00.003+01:002009-03-18T23:08:27.750+01:00La meva primavera<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOi5QYdIFHMgBuhWvM8IeCskeQuvYuvYmoOV8QVFlazyOp4eUx6TSigng5yBxBnTCjhGXoDkmfM92aPud9QWHoj_U0f_L6Nve_JLrErb1BP6EfIXSMu6fyCM1ZLyODlUMiFnGGBR5zM32N/s1600-h/n662483237_2115464_3434.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOi5QYdIFHMgBuhWvM8IeCskeQuvYuvYmoOV8QVFlazyOp4eUx6TSigng5yBxBnTCjhGXoDkmfM92aPud9QWHoj_U0f_L6Nve_JLrErb1BP6EfIXSMu6fyCM1ZLyODlUMiFnGGBR5zM32N/s320/n662483237_2115464_3434.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314653046986374754" border="0" /></a><br />Aquesta és la meva primavera. La meva primavera de música i de flors. De cant dels ocells quan em llevo al matí. D'il.lusió quen alviro el sol que traspassa el balcó i entra a casa.<br />La primavera que vaig perdre un dia i em va costar de tornar a trobar. De rialles i somnis que reneixen.<br />La meva primavera de caminar per la meva ciutat i els meus pobles. Per les meves muntanyes i rius.Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-33677099442276789052009-03-18T22:51:00.002+01:002009-03-18T22:57:29.718+01:00M'encanta "Manel"<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxwYEdi2YXx1Sr9lojheGlS0KpjsHGCTqRb3vKnDnNVYixGZsKsfl57r-pDvMhRQakdl-cWexBjuheAP-cOvlXzN6KzOua8fvVyw3XkYyww0OhjRtjx06QMU9o8-9gN2WDFwZ1t22aWnTA/s1600-h/n662483237_2055959_3870.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxwYEdi2YXx1Sr9lojheGlS0KpjsHGCTqRb3vKnDnNVYixGZsKsfl57r-pDvMhRQakdl-cWexBjuheAP-cOvlXzN6KzOua8fvVyw3XkYyww0OhjRtjx06QMU9o8-9gN2WDFwZ1t22aWnTA/s320/n662483237_2055959_3870.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314650263493361906" border="0" /></a><br />Us deixo uns vídeos de Manel<br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=dhAJPcyID2U&feature=related">AI dolors!</a><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=GjWLXZ4WdQU&feature=related">El Mar</a>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-61812496656742768672009-01-19T22:31:00.003+01:002009-01-19T22:46:17.473+01:00My Blueberry night<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6dTRu_jOjx9t1TIUvKnuAoneAmY2pmRQSA1Gwyew-O-wmc2-5x8vyid1Mq_IDMZ4tpx6ETRbq00FbgmeIxIu64-KYIfzE0C4hqxaKV-CcCK9CE6LBwUbO1fxrh5xVtzyHO0u1IuMpevls/s1600-h/my_blueberry_nights.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 236px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6dTRu_jOjx9t1TIUvKnuAoneAmY2pmRQSA1Gwyew-O-wmc2-5x8vyid1Mq_IDMZ4tpx6ETRbq00FbgmeIxIu64-KYIfzE0C4hqxaKV-CcCK9CE6LBwUbO1fxrh5xVtzyHO0u1IuMpevls/s320/my_blueberry_nights.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293124396527467106" /></a><br />Un cop més, Won Kar-Wai m'ha deixat asseguda a la butaca del cinema i sense respiració. Banda sonora brutal, guió diví i realització d'una estètica i gust elevades...el tractament del tema principal de la pel.lícula, l'amor en totes les seves vessants (amor, desamor, amor fraternal, retrobaments, superacions,etc...), és de una sensibilitat quasi perfecte. I delicadesa.<br />Potser també perquè he connectat amb molts dels temes de la pel.lícula, jo també he tingut la meva Blueberry night.Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-1290918890498036482009-01-13T00:43:00.003+01:002009-01-13T00:50:40.620+01:00París o els bons propòsits pel 09<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW0ntYnKpWZ4gyNiXs0Hff2CZumUjIymRxLTy09azj0QiwegNUacMe3_vwks9TjqnznWIUcSNd5MOjJ-1_aqTZgcnquy8eIAnO0pWyvnhCWOZTj-dXBB_wOeneyJW1ZCWjanayPSgu31mL/s1600-h/torrep.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW0ntYnKpWZ4gyNiXs0Hff2CZumUjIymRxLTy09azj0QiwegNUacMe3_vwks9TjqnznWIUcSNd5MOjJ-1_aqTZgcnquy8eIAnO0pWyvnhCWOZTj-dXBB_wOeneyJW1ZCWjanayPSgu31mL/s320/torrep.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5290558898429738210" /></a><br />Vaig començar l'any a París, en un lloc estrany, a temperatures gèlides...però amb els meus amics...pretenent una mica de felicitat. I no penseu, estava contenta...sobretot d'acomiadar el 2008. Un any que per mi, personalment, ha estat com una broma pesada i de mal gust.<br />I així estic, desitjant que el 2009 sigui una millor que el darrer any...<br />Per aconseguir-ho, m'he hagut d'inventar una paret al voltant. I enterrar el cor sota una espesa capa de sorra. Perquè el darrer any de la meva vida el tenia tan a carn viva que només em portava patiment...és a dir que he optat per la via fàcil. Oblidar-te..una mica, enterrar-te...fer veure que no hi ets. Potser així, disimulant, tornaré a ser feliç. Algun dia. Farem veure que no existeixes...<br />És a dir que la Torre Eiffel em va felicitar l'ant, tan guarnida i bonica ella, altiva i daurada. <br />I serà millor que el 2008. Perquè jo estic convençuda que els anys senars són més bons que els parells.Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-23213658401268093912009-01-13T00:37:00.002+01:002009-01-13T00:38:19.870+01:00NORMAN<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrKHeqowVEzLNrK_vrSale4msGlyh8zuYORe7mgHJtaE6Fig7jOUkSTueK5zuFg_BDmRxzC8de649Puc4VRxeemSA6oXHZZck2qgoka3US7qqqK6GKfep5uuIC1ZJpBU5O6-KefZuzTUz9/s1600-h/Norman+McLaren+11.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrKHeqowVEzLNrK_vrSale4msGlyh8zuYORe7mgHJtaE6Fig7jOUkSTueK5zuFg_BDmRxzC8de649Puc4VRxeemSA6oXHZZck2qgoka3US7qqqK6GKfep5uuIC1ZJpBU5O6-KefZuzTUz9/s320/Norman+McLaren+11.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5290555654622466546" /></a><br />De la mà de la meva amiga Cristina vaig anar a parar al Mercat de les Flors on em va sorprendre un espectacle de dansa integrat al videoart. Dic sorprendre, perquè, realment, la proposta val molt la pena. Es tracta d'un tribut fantàstic al videoartista experimental canadenc Norman Mclaren. Un ballarí i coreògraf, Peter Trotsztmer, fa ballar les imatges al ritme dels bells moviments del seu cos. Un diàleg constant i armònic entre la dansa i els audiovisuals plens d'imaginació que es projecten. No coneixia l'obra de McLaren, però us asseguro que aquesta proposta del festival IDN m'ha ajudat a despertar la curiositat per aquest gran creador canadenc. Us ho recomano!Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-10706478682404864732008-12-30T16:09:00.003+01:002008-12-30T16:12:10.245+01:00Tanquem la porta del 2008...Bye bye...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc5SSFdYGvYAyAQtPNRPYiNCjQ2k9FZt-OcbZ3rUPey-qRhXZWZyqa1ZW0JsDBMLV1WLDLOb0GUNBf6nTdE2O5f6nHfRPc7UtFHsAd6pdTcuD-1-_ahJ8GR3AU7fzoT4pLBch2uDwceZOr/s1600-h/porta.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc5SSFdYGvYAyAQtPNRPYiNCjQ2k9FZt-OcbZ3rUPey-qRhXZWZyqa1ZW0JsDBMLV1WLDLOb0GUNBf6nTdE2O5f6nHfRPc7UtFHsAd6pdTcuD-1-_ahJ8GR3AU7fzoT4pLBch2uDwceZOr/s320/porta.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5285601076410770242" /></a><br />A fora fa fred i plovisqueja. Són dies grisos i apagats aquests que acomiaden el ’08. Procuro, però, mantenir un sentiment d’alegria…un somriure que a dins meu em recorda de la sort que tinc de ser qui sóc, viure on visc i estimar a qui estimo.<br />Aquests dies, en família, pensava en ells, en vosaltres. En els meus germans…En la meva mare. I en els meus amics. En cada vida minúscula i grandiosa que hi havia dins d’ells. I en que és una sort tenir-los tan a prop. Pensava en els nadals d’abans, quan érem nens…de cop, en recordar-ho, em venia un nus al cor…s’encetaven les llàgrimes. Vaig plorar…plorava pels qui ja no hi eren. Però també vaig sentir l’escalfor de l’abraçada de ma mare, tan tendre, tan proper…I vaig sentir de nou que sóc afortunada.<br />Ara, tot tancant la porta d’aquest 2008, un any una mica gris, aturat, escàs, aliè…obro la del 2009. Me’l miro de reüll, amb cert escepticisme…amb una mica de por, però amb energia de saber que, al final, allò que ens succeeix no és mai per casualitat o atzar, sino perquè ho cerquem nosaltres amb les nostres decissions i maneres de fer diaris.<br />El meu desig personal pel 2009 és el de poder viure amb conseqüència. Ser conseqüent amb els valors i pensaments que hi ha amagadets en algun lloc del meu ésser…això vol dir, per mi, apropar-se a alguna mena de llibertat. I tots seríem una mica més lliures si, en algun moment, ens aturéssim a escoltar-nos.<br />He decidit, per tan, somriure-li al nou any…algú em va dir una vegada que no perdés mai el meu somriure. Que era el més bonic que tenia… De vegades és difícil, però…depèn una mica d’un mateix, això de somriure. <br />Li somriem al 2009?<br /><br />A tots us regalo una cançoneta per començar l’any de la millor manera… <br /><br /><a href=" http://es.youtube.com/watch?v=Umay4gBtleg">Passi el que passi recorda respirar</a>, Feliu VenturaClarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-47448094558055837072008-12-29T00:54:00.003+01:002008-12-29T00:58:48.910+01:00LES PASSEJADES LITERÀRIES DE CONEIXERBCN<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2oX8WbCDYnG71lbE0Di_ecpjF15HTCMAP8eqRae_BshJnkGYgnGF2iwgBf4tA9cvOZCcT0GeXPr5CnjFgPsugaA8PJtNz-dfVJodL2MsclUqpt_dI17Bbk_hQhaWW5Dpv2MMlAATs9t3l/s1600-h/logo.gif"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 175px; height: 60px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2oX8WbCDYnG71lbE0Di_ecpjF15HTCMAP8eqRae_BshJnkGYgnGF2iwgBf4tA9cvOZCcT0GeXPr5CnjFgPsugaA8PJtNz-dfVJodL2MsclUqpt_dI17Bbk_hQhaWW5Dpv2MMlAATs9t3l/s320/logo.gif" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5284994528860651538" /></a><br /><br />Pels qui volgueu venir a Passejar amb nosaltres!!!!...aviat en farem el Blog<br /><a href="http://www.coneixerbcn.com">www.coneixerbcn.com</a>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-56200271624625106712008-12-29T00:42:00.002+01:002008-12-29T00:46:59.300+01:00Die Welle<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv0q7D4KhEGh5Zz3XRnhzKgEAPrs3-r2OrYT8q43QFiu5K5coEgFpqldx00lCHusro43jnLpAR4LUm7b1AVUhGlqUWk6w9_7k_Uzv9Aaud0izKyrP2xbNrOoGxgTiz9XAYDmZlpWqhnGJg/s1600-h/DieWelle.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 224px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv0q7D4KhEGh5Zz3XRnhzKgEAPrs3-r2OrYT8q43QFiu5K5coEgFpqldx00lCHusro43jnLpAR4LUm7b1AVUhGlqUWk6w9_7k_Uzv9Aaud0izKyrP2xbNrOoGxgTiz9XAYDmZlpWqhnGJg/s320/DieWelle.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5284991677932086722" /></a><br />Horror…aquest és el sentiment que desperta, en arribar al seu final, aquesta pel.lícula. Feia temps que no sentia això asseguda a la butaca d’un cinema. El cinema cru, directe, de “pica de cuina”, el clàssic cinema realista que es fa a Alemanya ens ensenya el mal que pot fer l’ús de les tècniques dictatorials en qualsevol context social. També avui en dia. També ara és possible. L’Ona comença com un joc i esdevé una tragèdia. Felicitats al director, Denis Gansel, per saber parlar tan directamente d’un tema el transfons del qual rau en la mateixa naturalesa humana. Els actors, també els felicito. I aconsello el film, que sense ser una obra mestre, ens apropa, des d’una perspectiva nua, als perquès del trimof dels règims dictatorials i feixistes.Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-7555962089186693712008-12-29T00:18:00.000+01:002008-12-29T00:21:26.040+01:00Viceversa<h1 style="text-align: center;">Viceversa<br /></h1><div style="text-align: center;" id="adsense"> <script> google_ad_client = "pub-7271454285438815"; google_ad_channel = "1478579871"; google_ad_output = "js"; google_max_num_ads = "4"; google_ad_type = "text_html"; google_image_size = "336x280"; google_feedback = "on"; // --> </script> <script language="JavaScript" src="http://pagead2.googlesyndication.com/pagead/show_ads.js"> </script><script>window.google_render_ad();</script> </div><div style="text-align: center;" class="cuerpo"><br />Tengo miedo de verte <br />necesidad de verte <br />esperanza de verte <br />desazones de verte <br /><br />tengo ganas de hallarte <br />preocupación de hallarte <br />certidumbre de hallarte <br />pobres dudas de hallarte <br /><br />tengo urgencia de oírte <br />alegría de oírte <br />buena suerte de oírte <br />y temores de oírte <br /><br />o sea <br />resumiendo <br />estoy jodido <br />y radiante <br />quizá más lo primero <br />que lo segundo <br />y también <br />viceversa.</div>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-27961263549032925602008-12-23T00:52:00.002+01:002008-12-23T00:58:05.462+01:00SE ME VA EL 2008<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHYnng79Zj8rX6m1QMPJZxDggl8jhOyA-fUsp-i7n-Ney1mUwG3R8bQd1LLyBk5ijhO8ZCcP63XG6SDf5qM_3-tLmOgE8HVELi8etvVdvGjmM01_58Llw00Rm3IV6IA-QbZF9kx-7p-Nl3/s1600-h/tardor.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHYnng79Zj8rX6m1QMPJZxDggl8jhOyA-fUsp-i7n-Ney1mUwG3R8bQd1LLyBk5ijhO8ZCcP63XG6SDf5qM_3-tLmOgE8HVELi8etvVdvGjmM01_58Llw00Rm3IV6IA-QbZF9kx-7p-Nl3/s320/tardor.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5282768030330783218" border="0" /></a><br />Se me va el 2008...y con él, se me va el desazón y el miedo...<br />se me va el frío diciembre y el cálido agosto<br />se me muere el peor mayo...<br />se me triza el recuerdo triste<br />por suerte<br />se me va el 2008<br />y el olvidar a quien olvidé<br />y el no recordar a quién encontré<br />se me va el 2008<br />pero no te vas tu<br />ni me voy yo<br />ni mi alegría de seguir viviendo<br />y soñando<br />y queriendo...tantoClarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-10917278039299188342008-12-09T00:11:00.002+01:002008-12-09T00:13:45.153+01:00M U N T A N Y A<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd8-k_v-uaxU7p7DD-ZONt2-jx7mLM_3eQi9VNyw4aYFPtEJ4WEunKmvgt-vIc7z2PUfCRjOWQupOVZhtUG9ofGSTMbsrSr6-d-g8kfshTPwqfuEgEhOR_zIyFQOIreVo74oBcFOnxXzhK/s1600-h/claris.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd8-k_v-uaxU7p7DD-ZONt2-jx7mLM_3eQi9VNyw4aYFPtEJ4WEunKmvgt-vIc7z2PUfCRjOWQupOVZhtUG9ofGSTMbsrSr6-d-g8kfshTPwqfuEgEhOR_zIyFQOIreVo74oBcFOnxXzhK/s320/claris.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5277561384674419874" border="0" /></a><br />Enfrontada a les muntanyes, aquests gegants de capa dura i punta blanca, aquells dies enfarinades per unes neus prematures, em sentia jo i poca cosa més. Amb la reraguarda dels Pirineus i la vasta natura als meus peus, vaig tocar amb la punta dels dits el fons d’un lloc que algú va batejar com a ànima. Un ull de dins meu es va obrir, mentre, els ulls de fora, contemplaven la immensitat del bell paisatge. L’olor era fresc i l’aire insitent i pur. Els sons, silenciosos, de cants d’ocells i fulles remogudes. Tot plegat acompanyava aquella mirada interna, per un cop, sincera i solitària.<br /><br />El dia dia em perd…ens perd. I no sabem com fer-nos-ho per aturar-nos a contemplar ben a dins nostre, ben profundament. I llavors és quan errem i no som capaços de ser els amos i senyors de nosaltres mateixos, del que volem, del que som.<br /><br />A mi la natura, la muntanya, em sedueix…després m’apaivaga i finalment m’injecta dossis d’energia…ara el secret és trobar que fer-ne amb aquesta energia...i dur-la a bon port cada dia que es pugui.<br /><br />Gràcies, com sempre, mare terra.Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-8034609527292874892008-10-07T00:17:00.005+02:002008-10-07T00:30:15.870+02:00COR?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje-FdmlEAk3q2SUsW0XQU93w0NDBcqxDmfMh-CkyHohn4Z9NSYXugTesXvNWa-WfhzwQME6svPY6BytaTkDSlA65OqPMnuaaxwuKDOttNkr7YJ9h_7EevEcj-Qi4ZQEWC3u1pTzhy8hz0q/s1600-h/proba.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254171763631789330" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje-FdmlEAk3q2SUsW0XQU93w0NDBcqxDmfMh-CkyHohn4Z9NSYXugTesXvNWa-WfhzwQME6svPY6BytaTkDSlA65OqPMnuaaxwuKDOttNkr7YJ9h_7EevEcj-Qi4ZQEWC3u1pTzhy8hz0q/s320/proba.jpg" border="0" /></a><br /><div>Això feia dies que ho tenia parat…parat com se m’havia parat el cor, o el pensament o un lloc entremig dels dos…<br />Avui escric remoguda per un sentiment absurd de no saber perquè sembla que confiar cegament en el cor pot ser perillós i ara em dedico a fer allò que no havia fet mai abans, és a dir, construir murs de defensa al meu voltant, escoltar el cap i prestar una mica menys d’atenció a aquest punt desconegut i de difícil ubicació que de vegades fa mal i d’altres sembla que esclati de joïa.<br />Heu sentit mai mal al cor?Ha estat després de que em passés que he decidit escoltar el cap de tant en tant. Només de tant en tant.</div>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-24175085479185330582008-08-22T22:59:00.003+02:002008-08-22T23:04:37.389+02:00I love you too much Berlín<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggSdn5VFTMqAocT9EZChcXOlIXjCpiPF3aOsm-9x12HbfTdCYu0J8tmUlcI2PiM2LFpblS-J1SL8aV5h-dMtXNqnyLBuLo2-V_QtZ9SprEL8IMgkmcNyKnCRVpY80Ho9n0Mb6DSVc-MHDm/s1600-h/bln.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggSdn5VFTMqAocT9EZChcXOlIXjCpiPF3aOsm-9x12HbfTdCYu0J8tmUlcI2PiM2LFpblS-J1SL8aV5h-dMtXNqnyLBuLo2-V_QtZ9SprEL8IMgkmcNyKnCRVpY80Ho9n0Mb6DSVc-MHDm/s320/bln.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5237450926157838610" border="0" /></a><br /><p class="MsoNormal"><span style="">Volví de Berlín, de nuevo, como en tantas otras ocasiones…volví de mi Berlín, de mi Berlín grandioso y muy pequeño, de mis gentes y las suyas, de sus patios y sus parques. Ya casi ni recuerdo las veces que he vuelto y he dejado ahí un poco más de mi corazón…pero nunca olvido aquel primer recuerdo de su torre saludándome y yo pequeña abriendo los ojos al mundo. Y tampoco queda atrás el olor de sus calles, de carbón y ciudad vieja, ni el color gris de su cielo donde el sol parece tener vergüenza de brillar. Y de nuevo me reencuentro , como cada vez, con el sinsabor de conocer que la ciudad cambia y abandona el polvo del pasado, cuando eran dos las berlines y una miraba con recelo la otra. Y esos mueblos polvorientos envejecen y desaparecen con los tiempos que llegan ...ahí se me rompe algo.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Berlín es, sin duda, única. Mi pequeño jardín de escapadas y juegos con la vida y el azar.<o:p></o:p></span></p>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-74241435943680802022008-08-10T23:37:00.004+02:002008-08-10T23:43:42.042+02:00Bar Cel Ona...on ets?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirr6NUbJ7BhZdF4hmkT3pnXPyi7_IO-sbXYZfCiEIqICalTyUibAZXEEv_nf_RnNkVZHQF5YXqDEftZU9WXrSgrBUBRWyVPgLOq9Rmm9_cexKuROhsL3sfH2_vmdrUXUe4de1jLH1wkMhG/s1600-h/pas.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirr6NUbJ7BhZdF4hmkT3pnXPyi7_IO-sbXYZfCiEIqICalTyUibAZXEEv_nf_RnNkVZHQF5YXqDEftZU9WXrSgrBUBRWyVPgLOq9Rmm9_cexKuROhsL3sfH2_vmdrUXUe4de1jLH1wkMhG/s320/pas.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5233007158682185970" border="0" /></a><br /><p class="MsoNormal"><span style="">Com es pot odiar i estimar tant el lloc on vas néixer?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Barcelona, la meva Barcelona…jo l’estimo i l’odio, i l’estimo i l’odio cada dia més.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Me l’han canviat la ciutat…recordo de petita, una Barcelona humana, de passejades Rambla avall, de mans del meu pare i tot de cares amables i ritmes lents.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Ara ja no hi és aquesta ciutat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Tot corre i va ràpid. Els turistes no respecten els carrers ni els ritmes, els turistes són alients al passat de la gloriosa ciutat gòtica.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Jo recordo que de petita ningú es fixava en Gaudí, ni en la casa Batlló.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I que anava al parc Güell i hi havia silenci.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Estimo Barcelona, la dels barris, la de <st1:personname productid="la Barceloneta" st="on">la Barceloneta</st1:personname> on abans quasi no hi havia platja i als xiringuitos es parlava català i castellà.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">No només anglès, italià o francés, o xinés, o vés a saber…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I mira que la meva feina és la de guia turístic…però no puc més amb aquesta ciutat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Han venut una Barcelona falsa i d’aparador, cara i grollera, que dóna l’esquena als propis barcelonins. </span><span style="" lang="EN-GB">Sobretot als més grans. I als més petits…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB">Malgrat tot continuo estimant-la…per bé que l’odiï…<o:p></o:p></span></p>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-2359645509912434782008-08-04T23:55:00.002+02:002008-08-10T23:42:57.915+02:00L'aigua d'una peixos ascendent escorpí i lluna a cranc<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJbuo5NEWfm_lJl9hlxPp8G6uS40Es68DnnHQD2LY_X8ylomxlbd_G8OEqXp_ThG5W3viaTXNFbWamEx6e-NIW0E5ppw6Qv0_WRgUSRaMbgbAyqy1OVJajx-Sta8NrqBbytSqoMQLShtWB/s1600-h/flickert2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJbuo5NEWfm_lJl9hlxPp8G6uS40Es68DnnHQD2LY_X8ylomxlbd_G8OEqXp_ThG5W3viaTXNFbWamEx6e-NIW0E5ppw6Qv0_WRgUSRaMbgbAyqy1OVJajx-Sta8NrqBbytSqoMQLShtWB/s320/flickert2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5230784818025870194" border="0" /></a><br /><p class="MsoNormal"><span style="">Segueixo notant l’aigua amb les seves propietats curatives pel cos i la ment…i com cau a sobre meu, i em refresca i relaxa tant…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Ara la persona que tinc més a prop em demana que per què estic tan neguitosa aquests dies…i li dic, mare, fa<span style=""> </span>massa anys que la meva vida és un neguit, perquè pocs cops em sento satisfeta i plena, per molt que tu em consideris una super woman, jo no ho sóc, saps?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Sóc com el meu germà que camina i camina, i cerca i cerca, sense trobar…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Mare, sóc com tu mateixa, un cul inquiet que mai no sana…un cor que batega més fort que la majoria, que viu tan, que també pateix molt.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Per això no entenc la teva pregunta, mare…si ja saps que sempre cerco. Que busquem…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">L’aigua, la meva salvació, un moment de fredor i recés en el camí…<o:p></o:p></span></p>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-40545618141674876442008-07-23T22:54:00.002+02:002008-08-10T23:42:07.069+02:00El Camí de Santiago...el meu camí<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1KTXRILCkVujafOCp-qGKZpyZZTAmGYvSB54XfxtRoizrBfeefeLJAGxtgeTtYzyE2dOs68cTJb2pvVq6qCWTKMsdRwQHp9IuiXafxrdO9SyTRLNO_ALqKQI8VGjeZTsAGNzQR8EegKNt/s1600-h/davidp.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1KTXRILCkVujafOCp-qGKZpyZZTAmGYvSB54XfxtRoizrBfeefeLJAGxtgeTtYzyE2dOs68cTJb2pvVq6qCWTKMsdRwQHp9IuiXafxrdO9SyTRLNO_ALqKQI8VGjeZTsAGNzQR8EegKNt/s320/davidp.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5226316155605956402" border="0" /></a><br /><p class="MsoNormal"><span style="">Caminando, de repente, se te olvida el mundo y retornas a otro universo que una vez dejaste atrás, camuflado por el día a día, la superficie, los males cotidianos, o los bienes, o lo que sea…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">El tan solo tener que caminar y cumplir quilómetros, y, con ellos, etapas, es la mejor de las terapias internes, un lujo para el cuerpo y para el alma.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">En el camino eres tu y de repente, la gente que encuentras, que también es ella y solo ella, pasa a formar parte de tu devenir.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Anduve, y anduve, con mi hermano cerca, con nuevas caras amigas y nunca habría parado de andar.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">La vida puede ser tan sencilla…adelante, adelante.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">En este camino, estos días, he nacido un poco más…<o:p></o:p></span></p>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-65545731824409186192008-07-07T00:30:00.001+02:002008-07-07T00:31:54.998+02:00Lliure<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglS-vqcDIX71SPB76RxkMM5RR2dOVeUAguCanECBGgs-aPmfzAaDRO0IwC3FxFqGIJY-cfV4oVbdNP9A7q1Bwhjv9p2-RieeBTIptAKPwEiof1chbCHKrE_MW16zWOtE6RK25fuahi4eK5/s1600-h/lluita.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglS-vqcDIX71SPB76RxkMM5RR2dOVeUAguCanECBGgs-aPmfzAaDRO0IwC3FxFqGIJY-cfV4oVbdNP9A7q1Bwhjv9p2-RieeBTIptAKPwEiof1chbCHKrE_MW16zWOtE6RK25fuahi4eK5/s320/lluita.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220032423924778690" border="0" /></a><br /> <p class="MsoNormal"><span style="">I de cop, per fi, un dia et sents lliure…i les cadenes cauen i tornes a ser tu mateix.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Per fi reneixo, després de morir…per saber renéixer cal abans haver après de la mort i les seves ensenyances…i haver seguit ferm en la lluita.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I quan ets així és quan la vida torna a donar-te i tornes a ser vàlid, i tornes a poder ocupar un espai propi. El que tu esculls.<o:p></o:p></span></p>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-79286194669299341902008-06-29T23:53:00.004+02:002008-06-29T23:55:51.545+02:00EL MAR<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZgeX9bpRaVeJW4F_YY_GhrOsPE7pOXP_8VCFB8ujBYpqM5tVkRea6BsWH-nC6wtQvJq3CION0YRIQEnMeMUIKJ3PL_dpu8jBewPBZumsa1-J61JmaqKmsGyKSMahtLk7r5EdKfkjKSLr-/s1600-h/aigua.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZgeX9bpRaVeJW4F_YY_GhrOsPE7pOXP_8VCFB8ujBYpqM5tVkRea6BsWH-nC6wtQvJq3CION0YRIQEnMeMUIKJ3PL_dpu8jBewPBZumsa1-J61JmaqKmsGyKSMahtLk7r5EdKfkjKSLr-/s320/aigua.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217425199844621410" border="0" /></a><br /><p class="MsoNormal"><span style="">Ho cura tot…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">O, com a mínim, ho neteja…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I em porta a tu<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I et porta a mi…no és increïble?.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">L’aigua m’absorveix dins seu i em sento el peix que sempre he volgut ser.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I dins del mar sóc jo, i feliç, només jo<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I el va i ve de les ones.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Com m’agrada aquest so de mar…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Et miro al fons dels ulls i tu al fons dels meus…i saps que hi trobo?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">El nostre mar de sempre.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">L’aigua la deixo enrera, surto a la superficie, agafo aire i apa…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Un altre cop capbussada endins.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">És increíble, el mar ens apropa, com sempre…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Per ser nosaltres mateixos, per fi, ser-ho del tot<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Una mica començar des del principi, com quan el meu pare em va portar a veure el mar<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Per primer cop<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I serà com el principi,<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Fins que només quedem tu, jo i el mar.<o:p></o:p></span></p>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3985349296777228343.post-6095196603383052792008-06-17T00:16:00.005+02:002008-06-17T07:54:16.667+02:00On un es cerca...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzJ3cSGuLX0y40TXisfChlKrwwlI2x0stlYEoj2ghgubVddWjBMmq_1heOwY0GMM0SUH3FfkJXfY_TSr6UmB6YQY5z3fH84Weyo2Na0FP-FgI-fg1q48CGPK7gMbiQA0WcT_bD6Jqgf02B/s1600-h/blanca.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzJ3cSGuLX0y40TXisfChlKrwwlI2x0stlYEoj2ghgubVddWjBMmq_1heOwY0GMM0SUH3FfkJXfY_TSr6UmB6YQY5z3fH84Weyo2Na0FP-FgI-fg1q48CGPK7gMbiQA0WcT_bD6Jqgf02B/s320/blanca.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212724701901760418" border="0" /></a><br /><br /><p class="MsoNormal"><span style="">Màscares que cauen, una rere l’altra…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I al final em trobo a mi<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Que no sabia ni qui era ni que hi era.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">A mi sóc jo…no emconeixia, començo a fer-ho just ara.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Després de l’abisme ve l’autoconeixença…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB">I ens n’adonem de <st1:city st="on"><st1:place st="on">massa</st1:place></st1:city> coses.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">No sóc tan perfecte com pretenia ser.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">No sóc tan bona com pensava<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Ni tan generosa<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Ni tan triomfadora..<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">La clan rau ara en ser humil i ser-ne conscient dels errors<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I les debilitats.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">He volgut agradar massa sense rebre massa.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">He volgut rebre amor a canvi d’una que no era jo tampoc.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB">Llavors has arribat i m’as trencat tots aquests esquemes…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I aquí estic jo recollint trossets de mi mateixa escampats arreu…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">Però construïnt <st1:personname productid="la Clara" st="on">la Clara</st1:personname> de debó<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">La que no coneixia, ni sabia que existia…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="">I com sóc de mena positiva entenc ara el perquè de tot el que ha succeït<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB">Com sento que aquest nou mig any serà per recollir-ne els fruits.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB">I me’n alegro…continuarem estimant.<o:p></o:p></span></p>Clarahttp://www.blogger.com/profile/17610169992404430521noreply@blogger.com1