Un cop més, Won Kar-Wai m'ha deixat asseguda a la butaca del cinema i sense respiració. Banda sonora brutal, guió diví i realització d'una estètica i gust elevades...el tractament del tema principal de la pel.lícula, l'amor en totes les seves vessants (amor, desamor, amor fraternal, retrobaments, superacions,etc...), és de una sensibilitat quasi perfecte. I delicadesa.
Potser també perquè he connectat amb molts dels temes de la pel.lícula, jo també he tingut la meva Blueberry night.
3 comentaris:
Wong-Kar-Wai és genial. Si t'agrada suposo que hauràs vist Deseando amar o Happy together, sinó te les recomano.. o alguna de Antonioni, Kar-Wai segueix molt la seva línea.
pd. passejava per blogs i he vist l'entrada del teu.. i m'he parat a comentar perquè m'ha fet gràcia que parlessis d'ell. m'agrada molt l'estil de les seves pelis.
Un petó
Wong-Kar-Wai és genial. Si t'agrada suposo que hauràs vist Deseando amar o Happy together, sinó te les recomano.. o alguna de Antonioni, Kar-Wai segueix molt la seva línea.
pd. passejava per blogs i he vist l'entrada del teu.. i m'he parat a comentar perquè m'ha fet gràcia que parlessis d'ell. m'agrada molt l'estil de les seves pelis.
Un petó
(perdona. la informàtica no està feta per mi..)
Te dejo un cordial saludo.
pacobailacoach.blogspot.com
¿conoces el coaching?
Publica un comentari a l'entrada