Vaig començar l'any a París, en un lloc estrany, a temperatures gèlides...però amb els meus amics...pretenent una mica de felicitat. I no penseu, estava contenta...sobretot d'acomiadar el 2008. Un any que per mi, personalment, ha estat com una broma pesada i de mal gust.
I així estic, desitjant que el 2009 sigui una millor que el darrer any...
Per aconseguir-ho, m'he hagut d'inventar una paret al voltant. I enterrar el cor sota una espesa capa de sorra. Perquè el darrer any de la meva vida el tenia tan a carn viva que només em portava patiment...és a dir que he optat per la via fàcil. Oblidar-te..una mica, enterrar-te...fer veure que no hi ets. Potser així, disimulant, tornaré a ser feliç. Algun dia. Farem veure que no existeixes...
És a dir que la Torre Eiffel em va felicitar l'ant, tan guarnida i bonica ella, altiva i daurada.
I serà millor que el 2008. Perquè jo estic convençuda que els anys senars són més bons que els parells.
1 comentari:
Hacía tiempo que no te visitaba y veo q tenemos muchas cosas similares apuntadas en la agenda del 2009, no le estaremos pidiendo demasiado? espero q no! yo tb aprecio más los años impares... o es lo que pienso cuando acaba un año par sobre todo si lo ha hecho tocándome la moral. Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada