Germana meva…ens fem grans. Qui ens ho havia de dir a nosaltres, quan corríem com a bojes pels passadissos de casa els pares, quan escapàvem de les tortures dels postres germans més grans que un dia seuríem una davant l’altre i ens miraríem i ja no seríem mai més nenes.
Ens fem grans i me n’he adonat ara que em deies que la por que tens de tenir fills, uns fills que ja estan quasi en camí, perquè es quasi llei de vida. Ens fem grans i hi he caigut ara mateix quan repassant els darrers dies compto cada cop menys amics d’aquell passat de quan teníem vint anys i ens emborratxàvem plegades.
Germana, que ja no som petites, ni adolescescents, ni ens barallem quasi, només de tant en tant discutim per coses de grans.
Jo també vull tenir fills i ja tinc els anys per fer-ho, i tu germana gran em guanyes de poc, però aviat parlarem de coses de mares i deixarem de ser nenes...però encara serem tan joves com sempre.
Eh germana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada