diumenge, 6 de gener de 2008

La innocència perduda i la nit de reis


La nit de reis era la nit més emocionant. Els nervis, ben a dins de l’estòmac, fent-me pessigolles cada cop que pensava en l’endemà i el menjador farcit de regals. Recordo la seva arribada, en les carrosses guarnides, i nosaltres, els petits de la casa, baixàvem de casa l’àvia provistos de cadires per veure’ls passar, res, cinc minuts, per davant nostre. Els caramels que ens llençaven i la lluita per agafar-los. Recordo el fred a les galtes d’aquelles nits de reis ja una mica llunyanes.

Després, ja a casa, les meves germanes i jo, preparavem la recepció. Hi crèiem tant en la visita de Ses magestats!En línia, una al costat de l’altra, disposavem les copes amb una mica de vi, i al terra, un cubell d’aigua pels assedegats camells.

Ja al llit costava aclucar els ulls…a cada moment semblava que els sentiríem. I la imaginació no parava de volar.

L’encanteri es desfeia al matí següent, quan descobríem tot aquell escampall de paquets que amagaven joguines de tota mena. Ens llevàvem més d’hora que mai per saber si els nostres estimats proveïdors d’il.lusions ens havíen portat els regals encomanats a la carta. Normalment quedavem contents…l’emoció i alegria eren tan fortes aquell dia!

Cap de nosaltres és massa conscient de quin moment va deixar de ser nen i de creure en els reis. Quina llàstima no endurse’n una miqueta d’aquella nit màgica amb l’edat adulta!. Jo no tinc fills, però suposo que l’esperit es recupera una mica amb els més petits.

La nit de reis és un dels meus enyors d'infància