dimarts, 17 de juny de 2008

On un es cerca...



Màscares que cauen, una rere l’altra…

I al final em trobo a mi

Que no sabia ni qui era ni que hi era.

A mi sóc jo…no emconeixia, començo a fer-ho just ara.

Després de l’abisme ve l’autoconeixença…

I ens n’adonem de massa coses.

No sóc tan perfecte com pretenia ser.

No sóc tan bona com pensava

Ni tan generosa

Ni tan triomfadora..

La clan rau ara en ser humil i ser-ne conscient dels errors

I les debilitats.

He volgut agradar massa sense rebre massa.

He volgut rebre amor a canvi d’una que no era jo tampoc.

Llavors has arribat i m’as trencat tots aquests esquemes…

I aquí estic jo recollint trossets de mi mateixa escampats arreu…

Però construïnt la Clara de debó

La que no coneixia, ni sabia que existia…

I com sóc de mena positiva entenc ara el perquè de tot el que ha succeït

Com sento que aquest nou mig any serà per recollir-ne els fruits.

I me’n alegro…continuarem estimant.

1 comentari:

Cualquier otro ha dit...

Felicidades, así que detrás del desierto está la playa... esto solo pasa cuando cumples 32? me iré preparando, pues, no me queda tanto.... jejejeje