dilluns, 18 de febrer del 2008

Ui quin llibre!


M’acabo de llegir “Si te dicen que caí”…i novament Juan Marsé m’ha deixat feta pols. Destrossada per la seva maestria, anul.lada per la capacitat que té Marsé de recrear moments que potser no hem viscut, però podem quasi sentir a flor de pell. La Barcelona que retrata, la de la primera post-guerra més crua i punyent, cobra vida en un relat de difícil comprensió per la seva tècnica narrativa complexe. La història de la famosa prostituta Carmen Broto, camuflada aquí sota el nom d’Aurora Nin, és relatada a través de les Aventis dels nois de Gràcia…les Aventis són relats que s’expliquen els protagonistes, en una mena de fusió entre la realitat i la ficció, i que els serveixen per escapar mentalment del món on viuen: la Barcelona de la doble moral burgesa, de l’estraperlo, les cartilles de racionamiento i el franquisme més cruel.

Recomano el llibre, com recomano encara més Últimas tardes con Teresa, del mateix autor. Com va dir Manuel Vázquez Montalbán: Jamás posguerra alguna ha tenido mejor poeta sin escribir un verso”