dimarts, 12 d’octubre de 2010

Tresor de llum i vent, Formentera


Sento que aquesta illa és femenina...en ella la terra és més sòlida i ferma que enlloc, i el mar, més net i salat. M'hi perdo i endisno....diuen que és una gran esponja plena de forats on allitar-se i replegar-se amb les roques.
Jo d'aquí no en marxaria mai.