Al meu voltant hi veia gent i la gent reia, o no, i xerraven, alguns amb uns, altres amb d’altres…jo allà enmig no volia ser, sino ben lluny, perquè em sentia sola i petita, disminuïda, cada cop més minúscula. Això va ser un dia.
Un altre dia tenia al meu voltant ben poc. Sobretot silenci. Volia estar allà i enlloc més. Em sentia gran i poderosa.
Cada ésser té el seu lloc. Cada flor, la més petita, el seu espai on sentir-se viva i gran. Jo el cerco i de vegades el trobo, o crec trobar-lo…de vegades m’equivoco de ser on sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada